Descripció


La Neuropsicologia es pot definir com la ciència que estudia la relació entre el cervell i la conducta.  Vol proporcionar una explicació sobre el funcionament dels processos cognitius (memòria, llenguatge, funcions executives, atenció…) a partir de l’estudi de pacients que han patit alguna lesió cerebral.

L’objectiu és identificar, descriure i quantificar els dèficits cognitius i les alteracions conductuals que es deriven de les lesions i/o disfuncions cerebrals a través d’una sèrie de proves i tècniques psicològiques que avaluen les funcions cognitives, emocionals i executives, relacionant-t’ho amb el funcionament normal o patològic del sistema nerviós central. També permet contribuir en el diagnòstic diferencial de diverses patologies cerebrals.

No només és útil per adonar-se de les dificultats cognitives sinó que també ens permet identificar quins són les àrees cognitives que funcionen de manera adequada o per sobre de l’esperat. Tota avaluació ens dona un perfil sencer del pacient en el qual tan podem detectar les fortaleses com les debilitats.

Rehabilitació Neuropsicològica: El principal objectiu és el manteniment de les capacitats cognitives (atenció, memòria, funcions executives, etc.) i funcionals del pacient, encara conservades, el màxim de temps possible, millorant la seva qualitat de vida i independència.

Estimulació cognitiva: Intervenció encaminada a estimular les funcions preservades amb l’objectiu de mantenir l’autonomia del pacient el màxim de temps possible. Aquesta pot aplicar-se per fomentar un envelliment actiu, per endarrerir l’aparició de processos demencials i per promoure i prevenir la salut (tallers de memòria).

Assessorament: Assessorament sobre el dèficit cognitiu i la intervenció neuropsicològica als pacients i familiars, professionals i institucions sanitàries, educatives, judicials i socials. Assessorament i suport a cuidadors/familiars de pacients amb demència.

– Població neurològica i neuroquirúrgica: accidents vasculars cerebrals (ictus), tumors cerebrals,

malalties infeccioses o inflamatòries, epilèpsies, demències (Alzheimer…), esclerosi múltiple,

traumatismes cranioencefàlics, trastorns del moviment (Parkinson…), entre altres.

– Població geriàtrica per l’estudi dels patrons d’envelliment normal i patològic i per intervenir mitjançant

estratègies compensatòries i preventives.

– Població pediàtrica amb problemes d’aprenentatge, trastorns d’atenció, hiperactivitat i d’altres.

– Població general mèdica i quirúrgica, susceptible de manifestar trastorns cognitius.

És important tenir informació de com es desenvolupa el familiar en la vida diària, conèixer quins són els dèficits que s’estan observant, donat que, a vegades, poden o no ser conscients dels dèficits o amagar-los.

Doctors especialistes