Psiquiatria Infantil
La psicologia infantil s’encarrega de l’estudi del comportament del nen, des del seu naixement fins a la seva adolescència. Aquesta branca de la psicologia es centra en el desenvolupament físic, motor, cognitiu, perceptiu, afectiu i social.
La psicologia infantil atén dues variables que poden incidir en el desenvolupament del nen: el factor ambiental i el factor biològic.

Com enfocar al fill la visita al psicòleg?

Això variarà en funció de l’edat del menor.

Nens menors de 6 anys caldrà que s’expliqui al nen l’entorn físic i la persona que el visitarà. A més a més cal dir-li que anirà a veure un especialista per solucionar un problema que li afecta (problemes amb la son, pors…). Als nens de 6 a 12 anys els caldrà una explicació més extensa. Cal intentar que totes les seves preguntes o pors quedin resoltes. Pel que fa als adolescents, són els pares els que acostumen a prendre la decisió i llavors els i comenten de tal manera que entenguin que ells no són capaços de resoldre el problema i els cal l’ajuda d’un especialista.

Com es fa l’avaluació psicològica dels nens i adolescents?

El joc és una eina fonamental pels més petits. En els adolescents en canvi, cal prèviament crear un espai de confiança mutu previ a qualsevol avaluació. Hi ha diferents proves com poden ser qüestionaris, registres, tests… Tot això ajuda en la recollida de dades i en la formulació del diagnòstic. En nens és imprescindible la informació que aportin els pares.

A quina edat cal consultar a un psicòleg infantil?

No hi ha una edat recomanada per fer la primera consulta. El psicòleg infantil estudia totes les etapes de desenvolupament dels nens des del seu naixement. Són els pares els que han d’avaluar canvis sobtats o conductes diferents que poden indicar que alguna cosa no funciona. Potser la consulta quedarà en un fet puntual, però pot ser de vital importància per la detecció precoç d’una patologia.

Com puc saber si el meu fill necessita anar a un psicòleg o quan ens pot ajudar un psicòleg infantil?

Quan presenta una sèrie de símptomes que li generen malestar o una situació d’impediment. L’especialista ens pot ajudar a trobar la solució a un problema o quan ens sentim perduts davant d’una situació.

Quina és la diferència entre un psicòleg i un psiquiatra?

La gran diferència és que el psiquiatra ha estudiat Medicina, per tant coneix i tracta els processos biològics relacionats amb la salut mental i pot administrar fàrmacs. El psicòleg estudia i traca els processos psicològics (pensament, emocions i conductes) relacionats amb la salut mental. Sovint un treball entre els dos professionals ofereix millors resultats.

Quin procediment segueix un tractament psicològic infantil o juvenil?

Donada la importància del diagnòstic del pacient i de la seva família sempre es realitza una primera part centrada en l’avaluació i una segona part de tractament. En la primera es posa de manifest la història clínica de la família, l’escola i el nen i se’n fa una exploració per analitzar les diferents capacitats (cognitives, memòria, atenció, procés d’electroescriptura, àmbit psicològic de benestar emocional, unitats de visió-percepció, etc…). En la segona part, es defineixen els punts forts i punts a millorar del pacient i se’n realitza una actuació psicològica.

Es vincula el procés amb altres serveis mèdics?

En cas de veure-ho necessari, pot treballar-se amb el neuropediatre o amb el psiquiatre infantil-juvenil. Tanmateix, el treball conjunt de la família, l’escola i el professional mèdic és molt important per ajudar al nen/a a una bona adaptació en l’entorn.

Quins son els principals problemes?

  • ASSETJAMENT ESCOLAR O BULLYING : És l’abús o maltractament, sense motiu evident, que pateix un menor intencionada i repetidament per part d’un o diversos companys de l’àmbit acadèmic. Pot ser maltractament físic, psíquic, social o verbal.
  • AMICS IMAGINARIS: Tot i ser un fenomen que enriqueix la imaginació i la interacció social, és important observar l’evolució del problema. Els “amics imaginaris” solen ser casos idealitzats (follets, fades i superherois) o amistats invisibles amb què compartir els seus jocs.
  • FÒBIA ESCOLAR: És la incapacitat total o parcial de l’infant d’acudir a l’escola a causa d’una por irracional sobre algun aspecte de la situació escolar que li crea un nivell de ansietat elevat.
  • AUTISME: És un trastorn neuropsiquiàtric que es caracteritza per l’aïllament social, les dificultats en la comunicació i els patrons estereotipats de conducta.
  • DEPRESSIÓ INFANTIL: És un trastorn que es caracteritza per una alteració en l’estat d’ànim en el menor que pot arribar a desenvolupar un estat de tristesa profund o patir bruscos canvis d’humor.
  • DIVORCI DELS PROGENITORS: El divorci dels pares provoca en el menor un impacte emocional, que pot provocar diferents actituds que afecten diferents àmbits del seu voltant: sociabilitat, autoestima, estudi, comportament, etc.
  • TICS NERVIOSOS: Són moviments involuntaris bruscs, curts i repetitius de qualsevol grup muscular. Les causes d’aquest trastorn poden ser físiques o psicològiques i, en conseqüència, poden provocar problemes conductuals i socials. Generalment, aquest trastorn desapareix als mesos.
  • TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT INFANTIL (TDAH) : És un trastorn del comportament que es caracteritza per distracció, períodes d’atenció transitòria, inquietud i inestabilitat emocional, hiperactivitat i conductes impulsives.