Especialitat_Endocrinologia_Mesa de trabajo 1 copia 6
L’endocrinologia pediàtrica és una subespecialitat pedàtrica que diagnostica i tracta els trastorns de les glàndules endocrines als infants i adolescents. És l’especialitat que treballa els problemes hormonals mitjançant la restauració de l’equilibri hormonal en l’organisme.

Els principals trastorns que diagnostica i tracta son:

    • Diabetis Mellitus
    • Trastorns de creixement
    • Trastorns de la pubertat
    • Trastorns de la diferenciació sexual o intersexuals
    • Hipoglucèmia i altres formes d’hiperglucèmia en la infància
    • Trastorns de les glàndules suprarenals
    • Trastorns de la glàndula tiroides
    • Trastorns de la glàndula hipòfisi
    • Trastorns del metabolisme ossi, del calci i fósfor
    • Trastorns de colesterol
    • Ginecologia de la dona adolescent

Tractament de l’obesitat

És una patologia crònica, complexa, d’origen multifactorial: dietètic, genètic, metabòlic i també hormonal. Comporta conseqüències a llarg termini: sabem que els nens i adolescents obesos tenen més probabilitats de seguir obesos a l’edat adulta, de tenir hipertensió, dislipèmies, diabetis i moltes altres complicacions associades. A més, l’obesitat infantil i l’adolescència comporta moltes vegades trastorns a l’esfera emocional del pacient, a més d’estar estigmatitzada.

Moltes vegades, els pacients i les seves famílies arrosseguen un sentiment de culpabilitat cap a la malaltia que els modifica molts altres factors de la seva vida i salut. L’obesitat no disposa de tractament farmacològic efectiu. És, per tant, una malaltia més complexa del que se sol creure.

Requereix de seguiment mèdic i auxològic, de modificacions dels estils de vida de manera lenta i progressiva, amb un seguiment centrat en el pacient i assegurant també el seu benestar emocional durant el tractament per afavorir l’adherència, la implicació i el seguiment.

Pubertat

Habitualment s’inicia entre els 8 i 13 anys a les dones i entre els 9 i 14 en homes. El primer signe és l’aparició de telerquia o botó mamari en les dones o l’augment del volum testicular en el cas dels homes. És un període crític en el creixement i en el desenvolupament tant físic com metabòlic i també emocional del pacient, determinant múltiples factors que influeixen en la salut adulta de l’individu.

De vegades, aquest desenvolupament s’inicia abans o després, i és necessari en aquests casos un diagnòstic mèdic i seguiment estret per assegurar així que aquest es desenvolupa amb normalitat, o si cal, intervenir amb tractaments.

Talla baixa

La talla i el creixement infantil depenen de múltiples factors en els 6 primers anys de vida: genètics (com el sexe, raça, talla dels pares), ambientals (com l’estil de vida i la nutrició)… Al que se suma que el ritme de creixement i maduració de cada nen és variable, especialment durant els anys de pubertat.

S’ha de fer un estudi de creixement complert per poder indicar el millor tractament. Hi ha diferents estudis com ara el radiològic de la maduració òssia o l’estudi analític sanguini per exemple.

L’hormona de creixement és el tractament indicat per als pacients amb talla baixa quan es demostra que aquesta és produïda per una malaltia o dèficit hormonal a més d’altres indicacions específiques, com és el nen amb retard de creixement intrauterí o la síndrome de Turner, entre d’altres .