Actualitat Bayés

L’assistència mèdica desbordada per la pandèmia del COVID (Virus SARS-COV2) i la prevenció de contagis a les consultes ha fet que el tractament del “DOLOR” esdevingui la “germaneta pobra” de la salut. En cap circumstància no s’ha de descuidar el tractament del dolor agut intens, invalidant ni crònic descontrolat.

En els darrers temps ha augmentat molt el dolor crònic descompensat, tant físic com psicosomàtic i mixte.

El fet és que la pròpia pandèmia COVID ha fet que el dolor crònic i descontrolat (principalment neuromuscular i musculoesquelètic o artròsic, ja majoritari en gent gran i de risc), hagi augmentat moltíssim per diferents raons:

• La mateixa infecció del virus del Covid-19 provoca una inflamació generalitzada (sistèmica), a més de pulmonar, i provoca una afectació directa sobre els nervis perifèrics i el sistema nerviós (dolor neuropàtic), el sistema neuromuscular (dolor muscular o miofascial i miositis) i una fatiga crònica.
• Els ingressos greus i llargs a les UCIs amb respiració assistida han portat llarga immobilització total i, per tant, seqüeles de dolors musculars i neurològics.
• El confinament ha comportant seqüeles de gran impacte físic, emocional i econòmic en els persones durant la pandèmia. A major ansietat, por i depressió per aïllament o pèrdues (factors que ja incrementen la percepció de dolor) s’afegeix gran augment dels dolors musculars, articulars o lumbars derivats d’enllitament, la manca d’activitat física (a tots els grups d’edat) i contractures.
• La necessària restricció de visites mèdiques no urgents i la por del pacient a ser atès dins un centre d’atenció mèdica comporta mal control del dolor i de la medicació.

Més que mai, en pandèmia, un factor important és que el propi pacient prengui part en el tractament pel control del dolor. Alguns recomanacions pels pacients amb dolor crònic:

1. No suspendre el tractament pel dolor habitual. Seguir la pauta del metge o l’especialista en dolor. Els antiinflamatoris no empitjoren el pronòstic d’una infecció-Covid; només cal prendre‘ls amb les mateixes precaucions de sempre. Evitar automedicar-se, sense abusar ni prendre més medicació pel dolor de la que, realment, es necessita. Valorar tècniques especifiques per especialistes per controlar el dolor.
2. Mantindre’s el més actiu possible establint una taula diària d’exercicis o estiraments. Complint una rutina. Canviar de postura cada cert temps i caminar el que es pugui (també dintre de casa). No estar sempre assentat. Pujar i baixar escales al menys 2 cops al dia. Moure’s perquè, i tenir poc espai, això alliberta serotonina, frena l’ansietat i la tensió i redueix el dolor d’articulacions i musculatura.
3. Mantindre el ritme de son habitual i adequat: És necessari el descans nocturn per controlar el dolor crònic i de l’endemà, mantenir millor estat d’ànim i eliminar la fatiga. Dormir de nit (7 hores) i activar-se durant el dia tant com es pugui. Establir horaris, petites rutines i objectius diaris senzills. Fer activitats que agradin i distreguin del dolor (pintar, caminar, bicicleta… ). Utilitzar escalfor local en articulacions i aigua calenta en musculatura. Si no es pot anar a fisioteràpia o piscina: es recomana fer exercicis o ajudar-se de familiars per a fer-los. Caminar dins de casa, si es pot, sense bastó ni crossa i no abusar de les faixes lumbars.
4. En cas de dolor intens, pot ser bo estar sol/a a estones per a relaxar-se: això permetrà controlar l’ansietat i els símptomes del dolor. Practicar ioga, tècniques de respiració o relaxació perquè l’estrès està relacionat amb el dolor crònic i el dolor neuropàtic. Utilitzar recolzament psicològic si es precisa.
5. Menjar sa, controlar la dieta, el sedentarisme i l’obesitat. L’augment de pes empitjora el dolor lumbar, d’esquena i d’articulacions que suporten més pes (genolls, malucs…). Una bona opció pot ser afegir complements (vitamines C, B, D, omega 3…). En cas de diabètics, cuidar les artèries per l’excés de greixos i controlar el nivell de sucre a la sang.
6. Complir les mesures de confinament i de protecció però mantenint el contacte amb familiars i amics (telèfon, internet…). La depressió i la soledat, igual que l’ansietat, empitjoren la sensació de dolor.
7. Consultar al metge o especialista si no controla el dolor de manera que pugui ajudar-lo. El metge especialista en dolor individualitza el seu tractament en el seu context segons el tipus i la intensitat de dolor, edat, malalties, l’estudi de compatibilitat amb altres tractaments i els diferents riscos.

Article de la doctora Mercè Jiménez Villa, metge especialista de la Clínica del Dolor del Consultori Bayés i coordinadora de la Unitat de Dolor del Consorci Hospitalari de Vic.