psiquiatria_infantil
El psiquiatria de nens i adolescents s’especialitza en el diagnòstic i el tractament dels desordres del pensament, les emocions i/o el comportament que afecta als nens, adolescents i a les seves famílies.

En que es diferencia el tractament dels menors amb el que rep un adult amb el mateix problema?

En el cas de tractar amb nens i adolescents, el que cal és controlar també el seu entorn (pròxim i no pròxim). Per tant doncs, tant en l’avaluació com en el tractament del menor, i participaran tant els pares com l’escola com a mínim. Una altra diferència important també, és que la primera eina terapeuta indicada serà la psicoteràpia en lloc dels psicofàrmacs.

Hi ha patologies psiquiàtriques especifiques que només passin a la infància i adolescència?

El nen a mesura que va creixent experimenta canvis importants tant a nivell físic com mental, per tant els trastorns i els seus símptomes seran mediats per l’etapa i nivell de desenvolupament en la que es manifestin. Tot i així hi ha trastorns com per exemple el TDAH que rarament arriben a les consultes d’adults.

Quins símptomes han d’alertar als pares de que el seu fill podria tenir un trastorn?

Tot i que és complicat de respondre, caldria mirar si el fill/a no segueix un desenvolupament adequat a la seva edat, o si hi ha símptomes que limiten les activitats quotidianes que faria qualsevol nen de la seva edat, però mantingut almenys durant 3 mesos. Caldria en aquest cas contactar amb l’escola per saber si aquests símptomes també els veuen ells, i llavors acudir al seu pediatra que decidirà si cal derivar-lo a l’especialista.

En el cas de malalties psiquiàtriques és possible curar-les si es detecten durant la infància?

Per desgracia, en els trastorns mentals greus encara no s’ha avançat tant com per curar-los, però si que és cert que si es detecten aviat i s’inicien tractaments terapèutics, el pronòstic d’aquestes pot millorar molt. En el cas de trastorns mentals lleus si que es podria parlar de cura i de teràpies que evitessin les recaigudes o les seqüeles a llarg termini.

Es pot fer medicina preventiva en l’àmbit de la salut mental?

S’ha de fer medecina preventiva en aquest àmbit ja que una societat que inverteixi en això estarà disminuint el risc de fracàs escolar, de delinqüència, de baixes laborals…

Especialistes