alergia
S’entén per Al·lergologia l’especialitat mèdica que comprèn el coneixement, diagnòstic i tractament de la patologia al·lèrgica, que és una resposta immunològica exagerada de l’organisme a determinades substàncies conegudes com al·lèrgens.

Les patologies que comprenen l’especialitat són: l’al·lèrgia respiratòria (rinoconjuntivits, asma,...), l’al·lèrgia alimentària, l’al·lèrgia a medicaments, la dermatitis de contacte, la dermatitis atòpica, la urticària i angioedema i l’al·lèrgia a himenòpters.

L’al·lergòleg és el metge especialitzat en Al·lergologia i que per tant, és la persona que està preparada per prevenir, diagnosticar i tractar les malalties al·lèrgiques, tant en adults com en pacients pediàtrics, així com educar els pacients i familiars sobre aquestes realitzant un diagnòstic i un tractament integral.

La prevalença de les malalties al·lèrgiques ha mostrat un creixement progressiu en els darrers anys i s’estima que actualment el 20-25% de la població general presenta alguna patologia al·lèrgica. I que en el 2050 la meitat de la població dels països desenvolupats tindrà alguna al·lèrgia.

Quines acostumen a ser les substàncies que causen al·lèrgies?

Les substàncies que poden causar una resposta de tipus al·lèrgic a l’organisme s’anomenen al·lèrgens. Aquests normalment entren a l’organisme a través de les vies respiratòries. Els pol·lens, àcars de la pols, fongs i epiteli d’animals són els principals responsables de les al·lèrgies respiratòries. També hi ha al·lèrgens que poden entrar a la circulació sanguínia a través de la ingesta. Entre els al·lèrgens alimentaris més freqüents trobem la llet de vaca, l’ou, els fruits secs, mariscos, peixos i molts vegetals, fruites i el paràsit Anisakis spp que s’ingereix a través del peix. N’hi ha d’altres que ens provoquen al·lèrgia a través del contacte amb la pell com per exemple metalls, cosmètics, plantes i els fàrmacs tòpics. I per últim, també ens pot produir al·lèrgia la injecció del verí d’un insecte o bé l’administració d’un medicament.

Com es diagnostica l’al·lèrgia?

El que és més important per fer un diagnòstic d’al·lèrgia és la història clínica. El pacient ha d’informar sobre les condicions ambientals que l’envolten (on viu, treballa, si té contacte amb animals…), els factors que desencadenen els símptomes i durant quina època, si té antecedents… Una vegada analitzat tot aquest entorn es passaria a realitzar el diagnòstic etiològic. Aquest diagnòstic es pot fer mitjançant diverses proves (en funció de la sospita clínica, del tipus de reacció i dels tipus d’al·lergen): proves cutànies (prick test, epicutàneas, intradèrmiques), proves de provocació i les proves de laboratori que inclourien, sempre que fos possible, el diagnòstic molecular.

A quina edat es poden començar a fer proves d’al·lèrgia?

Les denominades “proves d’al·lèrgia” són molt diverses i difereixen molt en funció de la naturalesa de la malaltia que s’estudia (prick test, epicutàneas, proves de provocació, diagnòstic molecular…). Habitualment el concepte “proves d’al·lèrgia” fa referència al “prick” que serveix per el diagnòstic d’al·lèrgia immediata. Consisteix en l’aplicació d’una gota d’un extracte al·lergènic en la superfície de la pell, efectuant posteriorment una lleu punció (llanceta 1mm) sobre la mateixa. Aquestes proves es poden realitzar a qualsevol edat i es recomanen fer el més aviat possible per descobrir la etiologia per iniciar un tractament específic. S’ha d’evitar l’ús d’antihistamínics (almenys una setmana) abans de realitzar aquesta prova.

Tinc una al·lèrgia, refredat o sinusitis?

A vegades es difícil diferenciar aquestes tres afeccions i el que pensem que es un refredat pot ser una al·lèrgia. Existeixen al·lèrgies durant tot l’any, i en aquest cas la característica diferencial més important és la picor nasal i la mucositat aquosa juntament amb els esternuts i l’afectació dels ulls. En el refredat els mocs són més espessos i es produeix un menor nombre d’esternuts. En la sinusitis predomina la congestió amb sensació de rostre ple i mal de cap. La febre sol acompanyar el refredat comú i la sinusitis.

De totes maneres a vegades una rinoconjuntivitis al·lèrgia es pot complicar amb una sinusitis o la mucositat sobre infectar-se i per tant donar també altres símptomes.

Per tant, davant de símptomes que duren tot l’any el millor és visitar-se amb l’especialista per poder orientar el diagnòstic, ja que el tractament és diferent en cada cas.

Són hereditàries les malalties al·lèrgiques?

Els trastorns al·lèrgics no s’hereten, encara que sí es pot heretar la predisposició de “fer-se al·lèrgic”, circumstància que es coneix amb el nom d’ ”atòpia”. Per tant, es considera que els fills de pares al·lèrgics tenen un major risc de patir una malaltia al·lèrgica al llarg de la vida. Així, partint d’un risc del 10-15% de la població general, aquest risc augmenta al 50% si un dels dos progenitors és al·lèrgic, i fins i tot pot augmentar fins el 70% si els ambdós progenitors ho són.

Quina diferència existeix entre al·lèrgia i intolerància alimentària?

La al·lèrgia és una reacció immunològica d’hipersensibilitat front a proteïnes d’un aliment.  Per exemple, l’al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca consisteix en una hipersensibilitat IgE mediada front alguna de les proteïnes que conté la llet de vaca (alfa-lactoglobulina, caseïna, beta-lactoglobulina,…) i que si s’ingereix pot provocar una reacció al·lèrgica, que es pot manifestar des de lesions en la pell (urticària, angioedema,…) fins a l’afectació de més de un òrgan, conegut coma reacció al·lèrgica greu o anafilaxi. Durant l’anafilaxi a part de símptomes cutanis, poden aparèixer símptomes  respiratoris i/o digestius i/o cardiovasculars que poden arribar a ser letals. Per altra banda, el terme d’intolerància a un aliment, serveix per descriure una deficiència en l’assimilació d’un carbohidrat, que en el cas de la llet, seria la lactosa, per dèficit de lactasa i els símptomes només serien digestius (distensió abdominal, diarrea,…).